Visualitzacions:

diumenge, 18 de desembre del 2011

La llum de la pau




Un cop més, la llum de Betlem ha arribat a Barcelona en el seu pas de la volta al món per a poder ser compartida amb tot aquell que vulgui. Divendres passat es va fer una celebració emocionant i única per a donar a Barcelona aquesta llum que mai s'apaga. Va ser un esdeveniment irrepetible i sensacional que jo, personalment, desaré al meu cor durant molt de temps.

Que bé, que calentó!


dissabte, 12 de novembre del 2011

Renaixença integral

Feia ja uns quants dies que no penjava cap foto i ja començava a no estar a gust amb mi mateix.Sota l'excusa que feia temps que no en podia fer cap he acabat descurant el meu blog. Però a partir d'ara no hi haurà excuses que valguin... per poc que pugui aniré allà on vagi amb una càmera encara que sigui per fer només una foto i mantenir-me així actiu.
Aquesta foto l'he retrobada remenant per les carpetes de l'ordinador i he trobat que m'agrada bastant i més ara, perquè aquesta flor oberta significa la vida i el naixement i, tinc la impressió, que després d'una setmana molt inactiva per part meva (i no només parlo de fotografia, ara) avui reneixo i amb mi el meu blog.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Reflexes sense imatge

Un dia més, plou...Toca caminar i deixo que les meves sabates em guiïn per allà on toqui anar o on sigui... El meu cap només mira el cel, esperançat de poder abraçar totes les gotes que cauen cap a mi. La pluja relaxa les meves parpelles, la hiperactivitat dels meus ulls i de les meves neurones. Com els meus ulls no miren on han de mirar passa el que passa i els meus peus es posen de ple en tots els bassals que troben i més. Un dia més, plou.


Un día más, llueve ... Toca caminar y dejo que mis zapatos meguíen por donde toque ir o donde sea ... Mi cabeza sólo mira el cielo, esperanzado de poder abrazar todas las gotas que caen hacia mí. La lluvia relaja mis párpados, la hiperactividad de mis ojos y de mis neuronas. Como mis ojos no miran donde deben mirar pasa lo que pasa y mis pies se ponen de lleno en todos los charcos que encuentran y más. Un día más, llueve.


One day more, it's raining... It's turn to walk and I let my shoes to guide wherever they won't... My head only stares at the sky, hoping to hug all the drops of water that fall to me. The rain relax the activity of my eyes and brain and that's good, from time to time. But my eyes don't look where they have to look and my feet fall in every puddle they find. One day more, it's raining.

Desig de sol


dissabte, 22 d’octubre del 2011

Esclats de diversió: El correfoc


El correfoc no pot ser anomenat de cap altra manera que aquesta: Esclat de diversió. És un recorregut intensíssim on es mana córrer per davant i per darrere i per sota i per sobre de focs encesos per uns simpàtics diables que et persegueixen i intenten cremar-te des dels peus fins a la punta dels pèls, passant per les mans i, especialment, el cul... El correfoc és un petit gran joc que tot ésser humà hauria de poder participar algun cop. El correfoc és... un esclat de diversió.


El correfoc no puede ser llamado de otra manera que ésta:Estallido de diversión. Es un recorrido intensísimo donde semanda correr por delante y por detrás y por debajo y por encimade fuegos encendidos por unos simpáticos diablillos que tepersiguen e intentan quemarte desde los pies hasta la punta de los pelospasando por las manos y, especialmente, el culo ... El correfoc es un pequeño gran juego que todo ser humano debería poder participar alguna vezEl correfoc es ... un estallido de diversión.


The Correfoc can not be called in any other way than this: an explosion of fun. It is an intense course which commands to runahead and behind and below and above the fires lit by a friendlydevil chasing you and trying to burn up from the feet to the tip of the bristles, through the hands and especially the ass ... The Correfoc is a great little game that every human being should be eligible to participate. The Correfoc is ... a burst of fun.